Ens centrarem de manera breu en com afecta l’entrada en vigor del Capítol I del Títol II de la LO 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, articles 2 a 19; no obstant això, volem mencionar el fet que aquesta Llei també convertirà els Jutjats unipersonals en Tribunals d’Instància amb la idea i la voluntat del legislador d’intentar unificar criteris i proporcionar una major seguretat jurídica.
Els advocats de família “ens veiem directament afectats per la seva entrada en vigor” ja que serà preceptiva l’activitat negociadora abans de l’acció jurisdiccional; més endavant desenvoluparem en quines accions judicials concretes serà preceptiva aquesta activitat. Cal subratllar que l’art. 2 de la LO 1/2025 parla de “qualsevol activitat negociadora”, amb la qual cosa ens trobem davant d’un “numerus apertus” en el ben entès que el legislador ha buscat deixar a la llibertat d’elecció del professional la utilització d’un tipus o un altre d’activitat negociadora, que dependrà, al nostre parer, de l’expertesa i la finalitat de cada lletrat a l’hora d’escollir un o altre mètode. Tanmateix, tenim certa preocupació pel fet que el jutjador, en qualsevol moment del procediment, tot i haver-se complert el requisit de procedibilitat, ens podrà derivar a un MASC, fet que, des del nostre punt de vista, pot allargar el procediment, afegint que la falta de participació o el rebuig a participar en aquest MASC per alguna de les parts té o pot tenir repercussió directa en matèria de costes.
A través d’aquesta Llei, el legislador ofereix a les parts la possibilitat d’actuar per si mateixes o amb la intervenció d’un advocat, excepte en l’Oferta Vinculant Confidencial, en què és obligatòria la intervenció de lletrat, amb la concreta excepció que la quantia no superi els 2.000 euros. Fem esment expressament de l’Oferta Vinculant Confidencial ja que aquesta oferta vincula el destinatari, però no necessàriament l’ofertant; es tracta, al nostre parer, d’una declaració unilateral que no seria font d’obligacions (per a l’ofertant), sense perjudici que el destinatari l’acceptés. Tot i que el legislador l’ha introduïda com un mètode d’activitat negociadora, no considerem, en essència, que ho sigui.
Hem de destacar l’autonomia de la voluntat que consagren els arts. 2 i 4 de la LO 1/2025; les parts són lliures de convenir sempre que els acords no siguin contraris a la Llei, a la bona fe ni a l’ordre públic, tot i que des de la nostra perspectiva i tal com hem expressat, aquesta autonomia de la voluntat pot tenir conseqüències, ja que si ens neguem a participar en un MASC podem tenir repercussió en matèria de costes.
ÀMBIT D’APLICACIÓ:
- Orde civil i mercantil, a excepció del concursal.
- Conflictes transfronterers
- Declaratius del llibre II de la LEC.
- Tots els especials del llibre IV de la LEC.
NO S’EXIGEIX ACTIVITAT NEGOCIADORA A:
Laboral, Penal, Concursal, quan es reclama en via civil a una entitat del sector públic i en matèries que no estiguin a disposició de les parts (sí els arts. 102 i 103 CC), tampoc en matèries excloses de mediació segons la LOPJ, Drets Fonamentals, Jurisdicció voluntària = Mesures de l’art. 158 CC, en mesures de suport a persones amb discapacitat, filiació, paternitat i maternitat, tutela sumària de possessió, enderroc d’obra ruïnosa, ingrés de menors en centres de protecció, entrada en domicili i sostracció internacional, i en el judici canviar.
També s’exclouen la demanda executiva, mesures cautelars, diligències preliminars, jurisdicció voluntària (excepte excepcions com controvèrsies en l’exercici de la potestat parental i intervenció judicial en casos de desacord matrimonial i administració de béns guanyanciosos), requeriment europeu i monitori europeu de poca quantia.
A efectes de complir el requisit de procedibilitat per a la iniciació de la via jurisdiccional, i sense perjudici del que disposa l’article 5.1 de la LO 1/2025, les parts podran acudir a qualsevol de les modalitats de negociació prèvia regulades en aquest Capítol I o a qualsevol altre mitjà adequat de resolució de controvèrsies previst en altres lleis estatals o autonòmiques al qual les parts d’un conflicte acudissin de bona fe amb l’objectiu de trobar una solució extrajudicial, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d’una tercera persona neutral. En particular, les parts podran complir aquest requisit mitjançant la negociació directa o, si escau, a través dels seus advocats o advocades. I això és important perquè ara podria semblar que accionar la via jurisdiccional serà gairebé impossible i, des del nostre humil punt de vista, no és així, ja que els advocats dedicats al Dret de Família sempre intentem la via negociadora abans d’iniciar un litigi; fins ara no era exigida per la llei sinó per la pròpia i sensible responsabilitat de la matèria; actualment, serà exigida com a requisit previ (el legislador pretén assegurar-se que efectivament s’intentarà aquesta mínima activitat sense poder accionar la via jurisdiccional fins al termini d’un mes des de l’inici de l’activitat negociadora).
| MODALITATS DE NEGOCIACIÓ PRÈVIA QUE ES RECULLEN EN LA LO 1/2025 DE 2 DE GENER, SENSE SER NUMERUS CLAUSUS |
- MEDIACIÓ (Llei 5/2012)
- CONCILIACIÓ PRÈVIA
1/ PRIVADA (advocat, procurador, Graduat Social, Economista, Notari, Registradors de la Propietat, Altres col·legis, societats professionals) – (art.15 LO 1/2025)
2/ PÚBLICA (LAJ i Jutge de Pau) – (art.14 LO 1/2025)
- OFERTA VINCULANT CONFIDENCIAL (art. 17 LO 1/2025) – sens perjudici d’expressar que l’oferta vinculant no és pròpiament una activitat negociadora.
- OPINIÓ D’EXPERT INDEPENDENT (art. 18 LO 1/2025) – Títol Oficial sobre la matèria.
- PROCÉS COL·LABORATIU – Parts més advocat acreditat en dret col·laboratiu – (art. 19 LO 1/2025)
Als efectes dacreditar que sha intentat una activitat negociadora prèvia i donar compliment al requisit de procedibilitat, aquesta activitat negociadora o intent de la mateixa haurà de ser recollida documentalment, aportada en la demanda i en tot cas, respectant la confidencialitat de la pretensió, que no lobjecte de la negociació esmentada.
I a tot això pot afegir-se el dubte respecte a si l’omissió d’aportar en la demanda la prova documental (art. 399 LEC) que acrediti el requisit de procedibilitat és subsanable. Al nostre entendre, en cas que s’hagi acudit a un MASC prèvia interposició però no s’hagi acompanyat a la demanda la documentació que ho acrediti, sí seria subsanable; però en cas que no s’hagi acudit considero que no es pot subsanar quelcom que des del principi s’ha omès, sense oblidar que tampoc tindríem temps, dins del termini de subsanació que ens concedeix el jutjat —que és breu—, per corregir tal omissió d’haver acudit a un MASC, tenint en compte que com a mínim ha de transcórrer 1 mes des de l’inici fins al final de l’activitat negociadora.
Cal assenyalar que en matèria de costes aquestes queden a l’atzar de la discrecionalitat, fet que per a nosaltres és la gran problemàtica d’aquesta Llei, ja que repercuteix en drets bàsics com conèixer les conseqüències d’un litigi. Així mateix, val la incertesa que genera el dret de confidencialitat de les negociacions en relació directa amb la imposició de costes. És previsible que es dispari el sublitigi de l’incident en matèria de costes per minorar o exonerar aquesta possible condemna basada en aquests MASC. Podria semblar que l’Oferta Vinculant Confidencial és el MASC estrella per intentar evitar la repercussió en matèria de costes, perquè no dóna lloc a negociació i no s’aplicaria tota aquesta amalgama de l’art. 394 LEC en concordança amb l’art. 7.4 de la LO 1/2025; tanmateix, l’advocat haurà de ponderar la relació cost-benefici en cada cas. Potser seria convenient expressar al destinatari en l’Oferta Vinculant Confidencial que, si es nega a donar resposta, pot tenir una repercussió judicial en matèria de costes, i això no s’expressa per mera benevolència, sinó per no donar ni reduir l’opció del destinatari de poder minorar la condemna en costes excusant-se en la seva ignorància com a ciutadà respecte a la repercussió de la seva inacció.
Hi haurà jutges o LAJ que aixecaran la confidencialitat emparant-se en l’art. 7.4 de la LO 1/2025? Això podria atemptar contra el dret a la llibertat de negociació i, sobretot, contra la confidencialitat en les comunicacions entre els professionals de l’advocacia, principi que, al nostre entendre, ha de ser preservat com a sacrosant. Seria necessària una reforma d’aquesta Llei per les grans incerteses processals que suscita? Ho veurem.
La LO 1/2025 planteja un canvi de paradigma, un canvi en les regles del joc; seguirem aprenent a mesura que avanci la seva entrada en vigor.